Ahir en Pau em va fer esperar un parell hores en un centre comercial. La fortuna va propiciar que m’apropés sense gota de passió a l’Fnac, on vaig trobar Permagel (Club Editor, 2018), la primera novel·la d’Eva Baltasar, poetessa llorejada. Em va sorprendre trobar les paraules “lesbiana” i “suïcida” en una mateixa frase de la contraportada. Abans no m'havia cridat gaire l'atenció, tot i ser un dels més venuts aquest passsat Sant Jordi i de veure'l en multitud de tweets. La troballa va catalitzar la compra i, de rebot, va provocar que el meu dilluns resultés notablement més emocionant del que es preveia.
A Permagel se’ns narren les reflexions d’una dona amb marcada tendència suïcida, a la que li costa encaixar en el seu entorn. Som testimonis de la relació traumàtica que estableix amb la mare i la germana, a les que menysprea per no compartir estil de vida, capacitats, aspiracions i pensament. L’Eva dissecciona les contradiccions d’una dona que, tot i voler deixar aquest món de manera dramàtica, endreçada i elegant, gaudeix (i fa gaudir) dels plaers de la vida. Viu en una estasi existencial tan sols interrompuda pels intents de suïcidi i pels plaers més vitals, com són llegir, follar i menjar mentre es folla. És un salvatgisme il·lustrat, natural, desitjable i contradictori. Una dona que tot i que se’ns presenti freda i distant també és culta, sensual i pacient.
Són trenta-vuit capítols massa curts en els quals recorrem diferents etapes i escenes significatives de la vida d’aquesta heroïna singular. A través d’un filtre exclusivament femení —la presència de personatges masculins és anecdòtica— som partícips dels moments fonamentals de descoberta sexual, de dolor i d’incertesa. De coneixença d’un mateix i d’una angoixa desapassionada que buida els pulmons d’aire. De catarsi amb pirotècnia final. La primera part d’una trilogia que no ho sembla, però que seguiré amb ànsia. Quina gran primera novel·la…
Permagel m’ha captivat. M’ha frapat. Ha tocat tecles en mi que feia temps que eren cobertes de pols. Hi he trobat reflexions que conec bé. Sentiments antics oblidats en procés de revisió. És probable que el torni a llegir. Amb més calma. A aquestes hores de la matinada el desconcert és certament important.
Són trenta-vuit capítols massa curts en els quals recorrem diferents etapes i escenes significatives de la vida d’aquesta heroïna singular. A través d’un filtre exclusivament femení —la presència de personatges masculins és anecdòtica— som partícips dels moments fonamentals de descoberta sexual, de dolor i d’incertesa. De coneixença d’un mateix i d’una angoixa desapassionada que buida els pulmons d’aire. De catarsi amb pirotècnia final. La primera part d’una trilogia que no ho sembla, però que seguiré amb ànsia. Quina gran primera novel·la…
Permagel m’ha captivat. M’ha frapat. Ha tocat tecles en mi que feia temps que eren cobertes de pols. Hi he trobat reflexions que conec bé. Sentiments antics oblidats en procés de revisió. És probable que el torni a llegir. Amb més calma. A aquestes hores de la matinada el desconcert és certament important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada